En la situació actual molta gent s’ha vist obligada a treballar des de casa seva sense haver-ho fet mai abans. I això ha comportat que la seva rutina diària de tasques laborals hagi canviat totalment. Treballar des de casa té els seus avantatges, però també els seus desavantatges. Un d’aquests desavantatges és que la procrastinació pot fer aparició durant la jornada laboral.
Preparar-se un te (una altra vegada), atendre una trucada d’un amic, aprofitar per a posar una rentadora, revisar el nostre instagram o veure els whatsapp del grup de la família solen ser les distraccions que poden portar-nos a procrastinar allò que inevitablement hem de fer.
És possible evitar procrastinar treballant en remot durant el confinament? Sí, si es pot, però hi ha una sèrie de pautes i consells que hem de conèixer i seguir. Com a pista podem dir que una de les claus implica reconèixer i gestionar certes emocions que apareixeran en el procés.
Alguns estudis han descobert que una de les causes que ens porta a postergar les tasques no és evitar fer el treball en si, sinó evitar les emocions negatives que associem a aquest treball. Normalment deixarem per a més tard una tasca que desperti en nosaltres sentiments negatius com, ansietat, avorriment o sensació de no tenir el control.
I encara que sembla que evitar ara fer aquest treball ens fa sentir millor, a la llarga ens farà sentir molt pitjor. Llavors, perquè ho fem?
Procrastinar crea il·lusió de tenir el control, no evitem ni renunciem, sinó que fem una cosa molt més subtil, decidim voluntàriament ajornar la tasca. I en prendre aquesta decisió creiem que tenim el control, ens autoconvencem: “el faré, però en un altre moment”, i al final el continuarem ajornant fins que sigui inevitable afrontar-lo o quan arribi la fi del termini de lliurament de la tasca.
Un dels punts que hem de tenir en compte és que no es tracta d’un tema de gestió de temps, ni falta de competències, sinó que hem de canviar els nostres hàbits en la gestió de les emocions.
Hem de saber que la procrastinació no és una patologia que hàgim de curar, sinó que és un desafiament que hem d’aprendre a gestionar. Sempre hi haurà tasques que ens farà mandra realitzar, que ens provocaran emocions negatives i que evitarem realitzar.
Moltes vegades darrere d’aquesta procrastinació hi ha l’emoció de la por. Però el que ara ens alleuja momentàniament perquè m’evita fer el que no vull fer, allò que em fa por, a la llarga em portarà més problemes. Com et sents després d’evitar fer alguna cosa i veure que no has estat capaç? Et sents millor o pitjor? I quin missatge li envies al teu inconscient sobre la teva capacitat de fer coses, que ets molt capaç o que ets incapaç de fer aquestes tasques? Això no ajudarà per a res a la teva autoestima. Hem de posar molta atenció a com ens parlem a nosaltres mateixos.
És difícil evitar enfrontar-nos al que ens fa por perquè és una resposta automàtica que sorgeix del nostre interior, del nostre instint de supervivència, igual que és difícil evitar les situacions difícils o desagradables que ens portarà la vida, però cada vegada que evito alguna cosa, m’afebleixo, i cada vegada que evito allò que em fa feble, em costa el doble afrontar-ho.
Hi ha una frase de Fernando Pesoa que il·lustra molt bé aquest tema: “Duc amb mi les ferides de totes les batalles que he evitat”
CONSELL:No t’autocastiguis. Moltes vegades l’autoexigència i el perfeccionisme ens duen a una autocrítica feroç, convertint-nos en els nostres pitjors enemics. Els perfeccionistes productius el que fan és, apuntar alt cap al seu objectiu sense preocupar-se massa pel que pensaran els altres o que el resultat sigui perfecte. Tampoc està de més recordar-te a tu mateix que ets humà, que tothom procrastina alguna vegada, i que no passa res si avui ets tu qui ho fa. Això sí, després comença a fer plans per a com ajustaràs aquest buit entre el teu treball i les teves expectatives. Passar a l’acció sempre és la solució.
