Diuen que no ens donem conte de què tenim fins que ho perdem. Ara trobem a faltar coses que semblaven fútils, banals…Com passejar, caminar per la natura, prendre alguna cosa en una terrasseta, una abraçada, una carícia… Epictet, ja ho deia “Allò que és important no és el que succeeix, sinó com reaccionemt davant d’això’.
És possible que alguns de vosaltres aquests dies hàgiu estat conscients d’això; del fet que no valoràvem prou certes coses senzilles de la vida. És per això que us vull proposar un exercici que us ajudarà a prendre consciència en aquests dies d’aquelles coses bones que tenim, que ens passen i no veiem.
És ‘El diari de la gratitud’, un exercici que ens pot ajudar siguin quines siguin les circumstàncies que estem vivint.
L’exercici funciona així: cada dia abans d’anar a dormir, us proposo que us feu aquestes tres preguntes i escriviu les respostes en un paper o les respongueu mentalment:
1a) Quina petita cosa he fet avui de la qual estic satisfet/a?
2a) Quina petita cosa ha fet algú amb mi, o per mi, de la qual estic satisfet/a?
3a) De quina forma la meva reacció farà possible que ho repeteixin?
Cal buscar coses petites, coses que poden passar desapercebudes però que son les que realment ens fan feliços.
La satisfacció sovint la podem trobar en coses molt petites, en aquelles coses que són font de felicitat natural, però que no per ser petites són menys importants, sinó de vegades tot al contrari.